Curso de internet: conferencia de clausura

                                                                                            Girona, 30 d´abril de 2005

 

Conferència de clausura del Curs d’Internet del Club Tempir

 

 

                           Addicció electrònica i comunicació familiar

                              Dr. Paulino Castells

 

                                                                            Es mira la televisió al igual que

                                                                             els antics es fascinaven davant del foc.

                                                                                                         François Truffaut

 

           Més allà de l’àmbit de la llar i de l’escola, els nens i els joves formen un grup social amb la seva pròpia cultura. Constitueixen un mon dinàmic, vitalista, ple  de curiositat i d’impacte sobre el seu entorn, que, per bé o per mal, no inclou als progenitors ni als docents, és independent del medi familiar i escolar, i es caracteritza sobre tot pel consumisme. Amb la particularitat de que aquest insaciable consumisme (propi de la nostra societat bulímica), avui s’augmenta amb les noves oportunitats d’oci digital: videojocs, mòbils, Internet, música de CD, etc. I els fills s’allunyen cada cop més dels pares i mestres en una nova cultura global.

 

          I dins d’aquesta societat tan potencialment addictiva en que estem, els psiquiatres ja no parlem de persones addictes a una sola substancia, objecte o situació, sinó que apuntem que es tracte de persones poliaddictives o personalitats poliimpulsives; és a dir, individus que no poden controlar els seus impulsos davant dels més diversos estímuls.

 

         Entre els factors que predisposen que un noi o una noia es tornin addictes a les pantalles electròniques estan les dificultats de relació, la manca de llaços socials o escolars i la carència d’atencions parentals (són els nens solitaris o “de la clau”). En quan el tipus de joc o contingut que ofereixen les pantalles, cap senyalar que quan més interactivitat hi hagi, més gran es el risc d’addicció.

 

          Els sintomes generals de qui es va enganxant a les pantalles són ben típics: aïllament progressiu, incomunicació amb amics (sorgeix un nou personatge entranyable pel xicot: l’amic electrònic, the electronic friend dels autors anglosaxons), progressiva incomunicació familiar, baix rendiment escolar o laboral. I així aquest jovent  passen hores i hores tancats a la seva habitació pitjant tecles i consumint una pila de productes, molts d’ells autènticament  inconsumibles. En altres paraules: refugiant-se en el que jo anomeno botelló electrònic… que “col·loca” tan o més que el típic botelló alcohòlic de la moguda dels caps de setmana.

 

 

Bibliografia de l’autor sobre aquest tema: Enganchados a las pantallas (Planeta, 2002); Guía pràctica de la salud y psicología del niño (6ª ed.) (Planeta, 1999); Guía pràctica de la salud y psicología del adolescente (3ª ed.) (Planeta, 2003); Salir de noche y dormir de día (Planeta, 2001).

 

Adreça de l’autor: c/ Rosari, 31-33. 08017-Barcelona. Tels. 932803331 – 932800340 (fax).   

Vota esta noticia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *